Dijous, 6 de novembre
Ping-Pong
Màrius Serra descriu quin és el pa de cada dia als territoris de parla calalana on governa el PP: Un recular en el temps. Fora ecotaxes, i fora el monopoli del català dels premis ciutat de Palma. Toca bilingüisme i a qui no li agradi, que s'aguanti. L'AELC ha demanat als seus afiliats que no s'hi presentin i el consistori ha contraatacat augmentant el valor dels premis. Tot sigui per consolidar el bilingüisme. Davant un disbarat com aquest, ell es decanta per un desenllaç més cinematogràfic
Brian de Palma
Des de les eleccions autonòmiques del 25 de maig els gestos se succeeixen sense parar a les Balears. Aquestes belles illes mediterrànies assisteixen diàriament a un espectacular “estira", diguem, un “pong”, no sé, una espècie de “yang” que devora el “ying”. El Govern popular de Jaume Mates està entossudit a desfer el camí fet a l'última legislatura. El joc de simetries sembla clar en la immediata supressió de l’ecotasa, un impost bumerang els beneficis del qual amb prou feines s'havien començat a notar. Per a cobrir l’ecodèficit s'anuncien idees tan brillants com la venda de tovalloles. Entre “vives” i fotos immobiliàries al costat de Michael Douglas, Mates denúncia que el cos social balear ha de ser alliberat d'una pressió a favor de la llengua catalana que ja començava a ser asfixiant
Cert. No disposo de dades fiables sobre Formentera i Cabrera, però aquest estiu a les platges mallorquines, menorquines i eivissenques no es parlava d'altra cosa. Dues eren les preocupacions de la ciutadania que, entre capbussar-se i bronzejar-se, festejaven amb el càncer de pell: la necessitat imminent de tovalloles i com arribava a ser d’asfixiant la pressió de la llengua catalana. És, per tant, inevitable admetre que el nou Executiu balear afronta els problemes reals de la població. I ho fa amb un entusiasme tan gran que la seva noció de simetria retroactiva no es limita a neutralitzar les accions d'aquests últims quatre anys. Ni de bon tros. La reculada matasística aspira a anar més enllà, qui sap on, però com a mínim fins el 1979, que és quan els premis literaris Ciutat de Palma van començar a ser convocats únicament en llengua catalana
De llavors a ençà només ha passat un quart de segle, de manera que al consistori de Palma, governat per Catalina Cirer amb majoria absoluta popular, s'han dit: ¿qui no voldria treure's vint-i-cinc anys? I, “dit i fet”; com si estiguessin a València, han decretat que els Ciutat de Palma es convocaran també en castellà. Després de diversos “estira”, “pongs” i “yangs”, la reacció dels escriptors balears en llengua catalana, presidits per Antònia Vicens, ha estat boicotejar ja la convocatòria del 2004, l'última unilingüe. La AELC demana al seu miler d'afiliats balears que no presentin obres ni acceptin participar com jurats en els premis. L'Ajuntament contraataca triplicant el premi de poesia (de 3.000 a 9.000 euros) i sextuplicant el de narrativa (de 3.000 a 18.000). Les espases són enlaire. Els premis haurien de concedir-se el pròxim 20 de gener, jornada de Sant Sebastià, que és el patró de la ciutat i dels llançaganivets de tots els circs
Davant aquest disbarat , l'opció del boicot és arriscada, perquè els organitzadors sempre trobaran familiars, coneguts, amics i poetes ressentits que es presentin per a salvar-los la cara o per afaitar-los els calers. Val més inundar les oficines municipals amb una daurada tempesta de poemes i narracions de denúncia que desbordin al jurat. Textos esgarrifosos escrits en aquell “mallorcano”; en el qual cantaven els mítics Ossifar (tinc una gran deprimisión perquè no m'has telefonado ) o bé textos impecablement plagiats de les obres de qui acceptin formar part del jurat, per fer-se així amb el premi i muntar una fàbrica de tovalloles (Ecotó SA?).
La Vanguardia /6-11-03
cromets 2:28 p. m.Ping-Pong
Màrius Serra descriu quin és el pa de cada dia als territoris de parla calalana on governa el PP: Un recular en el temps. Fora ecotaxes, i fora el monopoli del català dels premis ciutat de Palma. Toca bilingüisme i a qui no li agradi, que s'aguanti. L'AELC ha demanat als seus afiliats que no s'hi presentin i el consistori ha contraatacat augmentant el valor dels premis. Tot sigui per consolidar el bilingüisme. Davant un disbarat com aquest, ell es decanta per un desenllaç més cinematogràficBrian de Palma
Des de les eleccions autonòmiques del 25 de maig els gestos se succeeixen sense parar a les Balears. Aquestes belles illes mediterrànies assisteixen diàriament a un espectacular “estira", diguem, un “pong”, no sé, una espècie de “yang” que devora el “ying”. El Govern popular de Jaume Mates està entossudit a desfer el camí fet a l'última legislatura. El joc de simetries sembla clar en la immediata supressió de l’ecotasa, un impost bumerang els beneficis del qual amb prou feines s'havien començat a notar. Per a cobrir l’ecodèficit s'anuncien idees tan brillants com la venda de tovalloles. Entre “vives” i fotos immobiliàries al costat de Michael Douglas, Mates denúncia que el cos social balear ha de ser alliberat d'una pressió a favor de la llengua catalana que ja començava a ser asfixiant
Cert. No disposo de dades fiables sobre Formentera i Cabrera, però aquest estiu a les platges mallorquines, menorquines i eivissenques no es parlava d'altra cosa. Dues eren les preocupacions de la ciutadania que, entre capbussar-se i bronzejar-se, festejaven amb el càncer de pell: la necessitat imminent de tovalloles i com arribava a ser d’asfixiant la pressió de la llengua catalana. És, per tant, inevitable admetre que el nou Executiu balear afronta els problemes reals de la població. I ho fa amb un entusiasme tan gran que la seva noció de simetria retroactiva no es limita a neutralitzar les accions d'aquests últims quatre anys. Ni de bon tros. La reculada matasística aspira a anar més enllà, qui sap on, però com a mínim fins el 1979, que és quan els premis literaris Ciutat de Palma van començar a ser convocats únicament en llengua catalana
De llavors a ençà només ha passat un quart de segle, de manera que al consistori de Palma, governat per Catalina Cirer amb majoria absoluta popular, s'han dit: ¿qui no voldria treure's vint-i-cinc anys? I, “dit i fet”; com si estiguessin a València, han decretat que els Ciutat de Palma es convocaran també en castellà. Després de diversos “estira”, “pongs” i “yangs”, la reacció dels escriptors balears en llengua catalana, presidits per Antònia Vicens, ha estat boicotejar ja la convocatòria del 2004, l'última unilingüe. La AELC demana al seu miler d'afiliats balears que no presentin obres ni acceptin participar com jurats en els premis. L'Ajuntament contraataca triplicant el premi de poesia (de 3.000 a 9.000 euros) i sextuplicant el de narrativa (de 3.000 a 18.000). Les espases són enlaire. Els premis haurien de concedir-se el pròxim 20 de gener, jornada de Sant Sebastià, que és el patró de la ciutat i dels llançaganivets de tots els circs
Davant aquest disbarat , l'opció del boicot és arriscada, perquè els organitzadors sempre trobaran familiars, coneguts, amics i poetes ressentits que es presentin per a salvar-los la cara o per afaitar-los els calers. Val més inundar les oficines municipals amb una daurada tempesta de poemes i narracions de denúncia que desbordin al jurat. Textos esgarrifosos escrits en aquell “mallorcano”; en el qual cantaven els mítics Ossifar (tinc una gran deprimisión perquè no m'has telefonado ) o bé textos impecablement plagiats de les obres de qui acceptin formar part del jurat, per fer-se així amb el premi i muntar una fàbrica de tovalloles (Ecotó SA?).
La Vanguardia /6-11-03