Dimarts, 4 de setembre
Jane Austen : "Amor i Amistat i Les Tres Germanes" (Love and Freindship i The Three Sisters)
Amor i Amistat
Tercera carta: DE LAURA A MARIANNE Com a filla de la meva amiga més íntima, considero que tens dret a conèixer la meva infeliç història, que la teva mare m'ha demanat sovint que t'expliqués.
El meu pare era natural d'Irlanda i vivia a Gal.les; la meva mare era filla il• legítima d'un par escocès i d'una actriu d'òpera italiana. Jo vaig néixer a Espanya i vaig ser educada en un convent de França.
Quan vaig fer divuit anys, els meus pares em van reclamar al sostre patern de Gal•les. Casa nostra estava situada en un dels paratges més romàntics de la vall d'Usk. Per bé que els meus encants s'han estovat considerablement i en certa manera s'han vist reduïts per les desgràcies que he patit, en altres temps vaig ser una bellesa. Però, encantadora com era, les gràcies de la meva persona eren les menors de les meves perfeccions. Posseïa totes les qualitats pròpies del meu sexe. Quan era al convent, el meu progrés en els estudis sempre excedia l'ensenyament que rebia, els meus coneixements eren molt superiors als propis de la meva edat i de seguida vaig deixar enrere els meus mestres.
En el meu pensament se centraven totes les virtuts que podien adornar-lo; era el lloc de trobada de totes les qualitats bones i de tots els sentiments nobles.
El meu únic defecte, si és que es podia qualificar com a tal, era una sensibilitat massa tremolosament atenta a les afliccions dels meus amics i coneguts i, sobretot, a totes les meves afliccions pròpies. Ai, com he canviat! Encara que, de fet, les meves desgràcies no em produeixen menys impressió que en altres temps, ara ja no pateixo per les dels altres. També el meu talent comença a esvanir-se: no puc cantar ni ballar amb la gràcia que ho feia abans i he oblidat del tot el Minuet DeIa Cour.
Adieu,
Quarta carta: LAURA A MARlANNE
El nostre veïnat era petit: no el formava ningú més que la teva mare. Segurament ja et deu haver dit que, abandonada pels seus pares en circumstàncies d'indigència, s'havia retirat a Gal.les per motius econòmics. És allí on va començar la nostra amistat. La Isabel tenia llavors vint-i-un anys. Tot i ser agradable tant de presència com de maneres, entre nosaltres et diré que no va tenir mai ni la centena part de la meva bellesa o les meves qualitats. La Isabel havia vist món. S'havia estat dos anys en un dels principals internats de Londres, havia passat una quinzena a Bath i havia sopat una nit a Southampton.
-Compte, Laura meva -em deia sovint-. Compte amb les insípides vanitats i les ocioses dissipacions de la metròpoli d'Anglaterra; compte amb els luxes insignificants de Bath i amb el peix pudent de Southampton.
-Ai! -exclamava jo-. Com m'ho faré, per evitar uns mals als quals mai no em veuré exposada? Quina probabilitat tinc de tastar mai les dissipacions de Londres, els luxes de Bath o el peix pudent de Southampton? Jo, que estic condemnada a malgastar els dies de la joventut i la bellesa en una humil caseta de la vall d'Usk.
Ah! Poc pensava jo llavors que el destí em faria deixar ben aviat aquella humil caseta pels decebedors plaers del món.
Adieu, Laura
Jane Austen. Amor i Amistat (Love and Freindship). Traducció Dolors Udina. Angle editorial. Juliol 2007 pags 17-20
Les Tres Germanes
DE LA SENYORETA GEORGIANA STANHOPE A LA SENYORETA**(....)
Divendres
Ahir a la nit, tal com s'havia disposat, el senyor Watts va venir a prendre el te amb nosaltres. Tan i bon punt el seu carruatge es va aturar a la porta, la Mary es va acostar a la finestra. -Pots creure, Sophy, que el molt idiota vol que la nova calessa sigui del mateix color i de la mateixa altura que l'antiga? Però no ho permetré... no penso cedir. I si no admet que sigui almenys tan alta com la de les Dutton i amb clapes platejades, no m'hi casaré. Sí, això mateix. Mira, ja ve. Estic segura que em tractarà amb rudesa, que estarà de mal humor, que no em dirà ni una sola cosa amable ni es comportarà mai com un enamorat!
A continuació es va asseure, i va entrar el senyor Watts.
-Senyores, els meus respectes.
Li vam tomar les salutacions i va seure.
-Fa bon temps, senyores. -A continuació, girant-se cap a la Mary-: Bé, senyoreta Stanhope, espero que finalment haureu pres una decisió i sereu tan amable de fer-me saber si condescendiu a casar-vos amb mi o no.
-Penso, senyor -va dir la Mary-, que m'ho podríeu preguntar d'una manera més amable. No sé si us hauria d'acceptar, si us comporteu d'una manera tan extravagant.
-Mary! -va dir la meva mare.
-Mare, si comença així...
-Calla, calla, Mary, no siguis maleducada amb el senyor Watts.
-Senyora, li prego que no obligui la senyoreta Stanhope a comportar-se amb educació. Si decideix no acceptar la meva mà, puc oferir-la a qualsevol altra, perquè de cap manera tinc una preferència especial envers ella per damunt de les seves germanes. M'és exactament igual amb quina de les tres em casi.
On s'és vist, un miserable igual! La Sophy va envermellir de ràbia i jo vaig sentir una indignació semblant.
-Bé, doncs -va dir la Mary amb aire fastiguejat-. Si és el que he de fer, accepto la proposta.
-Penso, senyoreta Stanhope, que quan es rep una proposta tan avantatjosa com la que us he fet, no ha de ser tan difícil avenir-se a acceptar-la.
La Mary va remugar alguna cosa, que jo, que seia al seu costat, vaig distingir com: «De què serveix un bon contracte prematrimonial si els homes viuen eternament?». I després, en veu alta:
-Recordeu l'assignació per a despeses personals:? dues-centes l'any.
-Cent setanta-cinc, senyora.
-Dues centes, senyor -va dir la meva mare.
-I recordeu que vull un carruatge nou, blau amb clapes platejades, alt com el de les Dutton, i vull una nova sella de muntar, un vestit de puntes i un nombre infinit de joies valuoses. Diamants com no se n'han vist mai! I perles, robins, maragdes i granadures sense límit. Fareu arreglar el faetó, que haurà de ser de color crema amb una corona de flors platejades al voltant. Heu de comprar quatre dels millors cavalls castanys del regne i m'hi heu de portar cada dia. I això no és tot. Renovareu de dalt a baix el mobiliari de la casa d'acord amb el meu gust. Heu de contractar més criats per assistir-me, dues dones per servir-me, m'heu de deixar fer sempre el que em plagui i heu de ser un bon marit.
Aquí va callar, em penso que per manca d'alè.
-És molt raonable, senyorWatts, que la meva filla esperi tot això,
-I és molt raonable, senyora Stanhope, que la seva filla quedi decebuda.
Estava a punt de continuar, però la Mary el va interrompre.
-I vull que feu construir un elegant hivernacle i que l'ompliu de plantes. M'heu de deixar passar tots els hiverns a Bath i totes les primaveres a ciutat, als estius anirem a fer algun viatge i les tardors les passarem en un balneari. Si la resta de l'any som a casa -la Sophy i jo vam riure-, no heu de fer res més que organitzar balls i mascarades. Heu de fer construir una sala amb aquest propòsit i un teatre per representar-hi obres. La primera obra que farem serà Which is the Man, i jo faré de Lady Bell Bloomer.
-I perdoneu, senyoreta Stanhope -va dir el senyorWatts-, què n'obtindré jo, a canvi de tot això?
-Què n'obtindrà? Bé, doncs, tenir-me complaguda.
-Fóra estrany que no ho estigués. Les vostres expectatives, senyora, són massa altes per a mi i, en conseqüència, he d'adreçar-me a la senyoreta Sophy, qui potser no les tindrà tan altes.
-Us equivoqueu, senyor, si penseu això -va dir la Sophy-. Perquè tot i que potser no són exactament del mateix nivell, de fet les meves expectatives són tan altes com les de la meva germana, perquè jo espero que el meu marit sigui un home alegre i de bon caràcter, que tingui en consideració la meva felicitat en tots els seus actes, i que m'estimi amb constància i sinceritat.
El senyor Watts se la va quedar mirant bocabadat. -Certament, són idees ben estranyes, aquestes, jove senyora. Més val que us en desfeu abans de casar-vos si no us voleu veure obligada a fer-ho després.
La meva mare, mentrestant, estava alliçonant la Mary, que era conscient d'haver-se excedit i, quan el senyor Watts es girava cap a mi, em penso que, per formular-me la proposta, la Mary va parlar amb una veu mig humil mig malhumorada.
-Aneu errat, senyor Watts, si penseu que parlava seriosament quan he dit que esperava tot això. En tot cas, sí que insisteixo en això de la calessa nova.
-Sí, senyor, heu d'acceptar que la Mary té dret a esperar això.
-Senyora Stanhope, tinc la intenció, i sempre l'he tinguda, de comprar-ne una de nova per al meu casament, però serà del mateix color que la que tinc ara.
-Penso, senyor Watts, que podríeu tenir el detall de consultar-li el gust en coses com aquesta.
El senyor Watts no hi va estar d'acord i, durant una bona estona, va reiterar que seria de color xocolata, mentre la Mary insistia amb la mateixa vehemència que havia de ser blava amb clapes platejades. Finalment, la Sophy va proposar que, per complaure el senyor W., podia ser de color marró fosc i, per complaure la Mary, que fos una mica més alta i tenir un ribet platejat. Es va arribar doncs a aquest acord, tot i que de mal grat per les dues bandes, perquè tots dos estaven entestats a imposar el seu criteri.
A continuació vam passar a analitzar altres aspectes i es va decidir que es casarien tan aviat com s'haguessin fet les escriptures. La Mary volia una llicència especial tant sí com no, mentre que el senyor Watts parlava d'amonestacions. Finalment es va acordar una llicència comuna. La Mary tindrà totes les joies de la família, que em penso que no són res de l'altre món, i el senyor Watts va prometre comprar-li una sella de muntar, però a canvi del compromís per part d'ella de no anar a la ciutat ni a cap altre lloc públic durant tres anys. No tindrà ni hivernacle, ni teatre ni faetó, i s'haurà d'acontentar amb una donzella, sense el criat addicional. La resolució de tots aquests detalls va durar tota la tarda; el senyor W. va sopar amb nosaltres i no va marxar fins a les dotze.
Tan bon punt va haver marxat, la Mary va exclamar:
-Gràcies a Déu, per fi se n'ha anat! Com l'odio! No va servir de res que la Mare li fes veure que era francament impropi mostrar tan poca estimació per l'home que havia de ser el seu marit, perquè la Mary insistia a declarar l'aversió que li tenia i l'esperança de no haver-lo de veure mai més. Quin casament que ens espera!
Adieu, estimada Anne.
Teva sincerament,
Georgiana Stanhope
Jane Austen. Amor i Amistat (Love and Freindship). Traducció Dolors Udina. Angle editorial. Juliol 2007 pags 94- 101
Enllaços :
18th Century Titles
E-text Love and Freinship
E-Text The Three Sisters